Història del Paisatge

El poblament dispers (en masos o masies) o semidispers (en vilars, llogarets o veïnats) ha tingut un fort pes en la història de molts paisatges. En moltes comarques de Catalunya (i d'altres països europeus) n'és un element distintiu. En molts casos també es va crear a l'edat mitjana.

Els estudis fets darrerament han permès de veure, allà on predomina un poblament dispers, el procés de creació dels masos al llarg de l'edat mitjana central.

Algunes excavacions, com les que es feren a Vilosiu (Berguedà) han permès de saber com eren els masos, com a edificis, en època medieval.

Els estudis fets sobre el territori i a partir de la documentació ens poden permetre de reconstruir l'espai agrícola, ramader i forestal dels masos, com a explotacions bàsicament agrícoles.

Sobretot a les terres pirinenques, el poblament semidispers encara hi és molt important. Al Principat d'Andorra, es conserven molts dels vilars o poblets que a l'edat mitjana es van crear dins de cada una de les sis parròquies en què es repartia aquest territori pirinenc.

El mas Can Badia de la parròquia del Sallent (la Garrotxa)

La propietat del mas Camp-rubí (Berguedà), des de l’edat mitjana fins a l’actualitat

M. AVENTÍN, Vilamajor 872-1299. De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme, Ausa, Sabadell, 1990.

C. BARBANY, C. CANTARELL, J. DANTÍ, M. R. GARCIA, P. RIBAS i M. E. TERRADES, De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental, Museu de Granollers, Granollers, 1996.

J. BLANCO DE LA LAMA, “Masos i masos grassos a la vall d’Amer (segles XIV-XVI)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLIII, Girona, 2002, pàgs. 29-105.

J. BOLÒS, El mas, el pagès i el senyor Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l’edat mitjana, Curial, Barcelona, 1995.

J. BOLÒS (ed.), Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Universitat de Lleida, Lleida, 1996.

J. BOLÒS, Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004, pàgs. 249-267.

R. CONGOST – L. TO (eds.), Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX), Barcelona, 1999.

R. CONGOST, P. GIFRE, A. GONZÁLEZ, R. LLUCH, E. MALLORQUÍ, J. MONER, R. RIPOLL i E. SAGUER, La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració, Brau edicions, Figueres, 2007 (tercera edició; primera del 2005).

B. CURSENTE (ed.), L’habitat dispersé dans l’Europe médIévale et moderne, Flaran XVIII, Presses Univesitaires du Mirail, Tolosa, 1999.

A. FERRANDO, El mas Puig de la Balma (Mura – Bages), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1993.

M. T. FERRER – J. MUTGÉ – M. RIU (eds.), El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII), CSIC, Barcelona, 2001.

E. MALLORQUÍ, “Homes, viles i masos (Cruïlles, 1319), a R. Congost – L. To, Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, pàgs. 43-89.

E. MALLORQUÍ, Les Gavarres a l’edat mitjana: poblament i societat d’un massís del nord-est català, Girona, 2000.

A. PLADEVALL, Taradell. Passat i present d’un terme i vila d’Osona. I. Dels orígens a finals del segle xviii, Eumo – Ajuntament de Taradell, Vic, 1995.

C. PUIGFERRAT, Sant Julià de Vilatorta després de la Pesta Negra de 1348. Mortaldats, fams i altres tribulacions d’una parròquia osonenca, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic, 2004.

M. RIU, L’arqueologia medieval a Catalunya, Barcelona, 1989.

J. M. SALRACH, “Mas prefeudal i mas feudal”, Territori i Societat a l’Edat Mitjana, I, 1997, pàgs. 13-40.

A. SERRA, La comunitat rural a la Catalunya medieval: Collsacabra (s. xiii-xvi), Eumo, Vic, 1990.

A. SERRA, “Evolució tipològica del mas a Tavertet (segles x-xv). Resultats de les campanyes de prospeccions”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 16-17, 1995-1996, pàgs. 245-265.

L. TO, “Le mas catalan du xiie siècle: genèse et évolution d’une structure d’encadrement et d’asservissement de la paysannerie”, Cahiers de civilisation médiéval, 142, 1993, pàgs. 151-177.

L. TO, “El nom dels masos (el domini de Santa Maria de Vilabertran en els segles xi-xiii), a R. Congost – L. To, Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, pàgs. 23-42.

L. TO, J. MONER I B. NOGUER (eds.), El mas medieval a Catalunya, Centre d’estudis comarcals de Banyoles, Banyoles, 1998.

J. VILÀ VALENTÍ, El món rural a Catalunya, Curial, Barcelona, 1973.