Història del Paisatge

El mas Can Badia de la parròquia del Sallent (la Garrotxa)

Els masos de la parròquia de Sant Vicenç del Sallent van centrar un estudi sobre el poblament, el paisatge i la societat a l’edat mitjana en un territori on predomina l’hàbitat dispers (Bolòs 1995). Gràcies al fet de disposar de diversos capbreus es va poder reconstruir l’evolució dels llocs de poblament, des de l’època carolíngia fins gairebé l’època contemporània. Va ésser un estudi de cas, els resultats del qual després hem vist que també s’apliquen en molts altres indrets de les comarques de la Catalunya Vella (Bolòs 2004).

Bàsicament definíem l’existència d’uns vilars inicials, d’època carolíngia, que eren característics del paisatge altmedieval. Després de l’any 1000, aquest paisatge va canviar. D’una banda es va consolidar lentament una petita sagrera al voltant de l’església parroquial. D’altra banda, va augmentar el nombre d’explotacions disperses, fruit de la desintegració dels antics vilars. Trobem arreu els masos d’amunt i d’avall (Corbs d’Amunt i Corbs d’Avall, la Torroella d’Amunt i la d’Avall), trobem masos nous (Mainau), veiem el naixement de bordes (o mitjos masos) i, finalment, com en molts altres indrets, veiem el naixement de les masoveries (explotacions que depenien alhora d’un senyor i d’un pagès). També intentàrem reconstruir com eren els espais que depenien d’aquestes explotacions que havien nascut en època medieval. En alguns casos fou fàcil (mas Corbs, Bolòs 2004: 261), en d’altres, els canvis que s’havien esdevingut els darrers anys ho feien molt més difícil.

La possibilitat de consultar les fotografies aèries fetes els anys 1956 i 1957 permet de descobrir aspectes del paisatge que fa uns anys gairebé era impossible de conèixer. Al mas Can Badia, a l’extrem meridional de la parròquia del Sallent de Santa Pau, fa uns decennis es va construir una àmplia granja i totes les terres conreades d’aquest mas foren reparcel·lades. Els documents medievals ens diuen que, l’any 1321, el mas Abbatia era habitat per Pere d’Abadia i que, el 1569, el mansi Badia era tingut per Gaspar Badia. Si ens fixem en com era el parcel·lari d’aquesta explotació agrícola, ramadera i forestal l’any 1956, veiem que hi restava encara perfectament reflectit un cercle primerenc de camps, situat sota la casa, que podria ésser plausiblement d’una data propera a l’any 1000. També veiem el testimoni de posteriors ampliacions d’aquest conjunt de camps inicial. De fet, hem trobat una realitat semblant en explotacions properes (com el mas Pinsac), situades per exemple a la parròquia de Mieres i que trobem, així mateix, esmentades en documents d’època carolíngia i de la baixa edat mitjana (Bolòs 2004: 304).

Jordi Bolòs (Universitat de Lleida)

Tornar