Història del Paisatge

Les relacions entre l'espai habitat i l'espai conreat són bàsiques. Per això, malgrat la dificultat, és molt important entendre els canvis en l'ús dels espais agrícoles, des dels temps prehistòrics fins a l'actualitat, tot passant per les grans transformacions d'època romana o d'època medieval i sense oblidar la revolució agrícola que s'esdevingué vers el segle XVIII.

Les centuriacions romanes van provocar unes profundes transformacions i una pregona reorganització sobretot dels espais agrícoles que envoltaven les ciutats. Llur estudi i la comprensió de la complexitat dels canvis esdevinguts al llarg dels segles de domini romà són fonamentals si volem arribar a entendre el paisatge agrari de moltes comarques. Les aportacions fetes aquests darrers anys han estat molt notables amb vista a un augment d’allò que sabem d’aquest procés de reparcel·lació del territori encara evident no sols en les terres litorals sinó fins i tot en contrades més de muntanya.

J. L. ABBÉ: “Permanences et mutations des parcellaires médiévaux”, a G. CHOUQUER (ed.), Les Formes du Paysage, tome 2: Archéologie des parcellaires, Errance, París, 1996, pàgs. 223-233. Metodològicament és un treball de síntesi fonamental.

J. L. ABBÉ, “L’aménagement de l’espace: le parcellaire rural de la Bastide de Saint-Denis (Aude), a E. MORNET (ed.), Campagnes médiévales: l’homme et son espace. Études offertes à Robert Fossier, Publications de la Sorbonne, París, 1995, pàgs. 103-119.

J. L. ABBÉ, “Parcellaire et terroir en Languedoc au Moyen Age. L’apport des terriers et des plans-terriers à travers l’exemple d’Ouveillan (Aude)”, Terriers et plans-terriers du XIIIe au XVIIIe siècle. Actes du colloque de París, París, 2002, pàgs. 361-380.

J. L. ABBÉ, “Les créations de terroirs et de parcellaires agraires dans le Midi de la France au Moyen Age: des villages neufs aux domaines monastiques”, Territori i Societat a l’Edat Mitjana, III, 1999-2000, pàgs. 59-73.

J.L. ABBÉ, À la conquête des étangs. L’aménagement de l’espace en Languedoc méditerranéen (XIIe-XVe siècle), Tolosa, 2006.

C. ARBUÉS – J. OLIVER, “Vinyes que ja no hi són. Per una arqueologia agrària del domini feudal del treball pagès: les vinyes de Sorre i Montardit (Pallar Sobirà) i Músser (la Cerdanya)”, Congrés Internacional Gerbert d’Orlhac i el seu temps, Eumo, Vic, 1999, pàgs. 321-338.

PH. BLANCHEMANCHE, “Paysages ruraux et techniques agricoles (XVIIe-XIXe siècle)”, a J. GUILAINE (dir.), Pour une Archéologie agraire. A la croisée des sciences de l'homme et de la nature, París, 1991, pàgs. 259-278, especialment pàgs. 270-272.

J. BOLÒS, “Aportació al coneixement de les terres de conreu a Catalunya a l’Edat Mitjana”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 14-15, Barcelona, 1993-1994, pàgs. 143-174.

J. BOLÒS, “Paisatge i societat al "Segrià" al segle XIII”, a J. BOLÒS (ed.), Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l'edat mitjana, Universitat de Lleida, Lleida, 1993, pàgs. 45-81.

J. BOLÒS, “El naixement d’un vilar medieval: Moredell (Gironès) en època carolíngia”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 22, 1999-2001, pàgs. 181-190.

J. BOLÒS, “Camps i llocs de poblament: tres exemples de creació d’un nou paisatge (Renant, Mas de Muntada i Mas de Palau)”, a J. BOLÒS (ed.), Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nova, Universitat de Lleida, Lleida, 2002, pàgs. 166-176.

J. BOLÒS – S. CLARAMUNT, El capbreu de la Comanda de l'Espluga de Francolí del 1558, L'Espluga de Francolí, 1991.

J. M. BOSCH – X. SOLÉ, “Les feixes”, Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant, segles IV-XIX, Andorra, 1997, pàgs. 366-372.

J. CANAL – E. CANAL – J. M. NOLLA – J. SAGRERA, Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval, Ajuntament de Girona, Girona, 2003.

G. CHOUQUER, Histoire d’un paysage de l’epoque gauloise à nos jours. Entre Bourgogne et Franche-Comte, Editions Errance, París, 1993.

G. CHOUQUER (ed.), Les formes du paysage, 3 volums, Éditions errance, París, 1996-1997.

A. DURAND, Les paysages médiévaux du Languedoc (Xe-XIIe siècles), Tolosa, 1998.

R. GONZÁLEZ VILLAESCUSA: “Centuriations, alquerias et pueblas: éléments pour la compréhension du paysage valencien”, a G. CHOUQUER (ed.), Les Formes du Paysage, tome 2: Archéologie des parcellaires, Errance, París, 1996, pàgs 155-166, especialment les pàgs. 163-165.

M. GUY – M. PASSELAC, “Prospection aérienne et télédétection des structures de parcellaires”, a J. GUILAINE, Pour une archéologie agraire, Armand Colin, París, 1991, pàgs. 103-129.

S. LEWUILLON, “Les murs de pierre sèche en milieu rural”, a J. GUILAINE (dir.), Pour une Archéologie agraire. A la croisée des sciences de l'homme et de la nature, París, 1991, pàgs. 193-221.

S. LLOBET - A. GÓMEZ, “Significació agrària i històrica dels "marges" en el Vallès. El regadiu”, Los paisajes del agua, València-Alacant, 1989, pàgs. 229-238.

E. MALLORQUÍ, “El mas com a unitat d’explotació agrària. Repàs dels seus orígens”, a El mas medieval a Catalunya, Banyoles, 1998, pàgs. 45-64.

E. MALLORQUÍ, Les Gavarres a l’edat mitjana. Poblament i societat d’un massís del nord-est català, CCG Edicions, Girona, 2000.

C. MARUGAN, "Sant Martí de Provençals el 1026: estudi de set peces de terra", Actes del II Congrés d'història del Pla de Barcelona. Història urbana del Pla de Barcelona, vol. 1, Barcelona, 1990, pàgs. 45-59.

R. MUIR, The new reading the Landscape. Fieldwork in Landscape History, University of Exeter Press, Exeter, 2002.

J. M. PALET, Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i altmedieval. Segles II-I aC – X-XI dC, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1997 (en especial pàgs. 142-145).

C. RENDU, “Quelques jalons pour une histoire des forêts en Cerdagne: le massif d’Osseja entre 1030 et 1430”, Estudis Rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich, Perpinyà 1987, pàgs. 245-251.

J. M. SALRACH, “La vinya i els viticultors a la Catalunya de l’alta edat mitjana”, Vinyes i vins: mil anys d'història, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1993, pàgs. 117-145.

J. M. SALRACH (ed.), Història agrària dels Països Catalans, vol. 2: Edat mitjana, Fundació Catalana per a la Recerca – Universitats dels Països Catalans, Barcelona, 2004.

J. TORRÓ, “Arqueologia de la conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformació de l’espai rural valencià (segles XIII-XIV)”, a BARCELÓ ET ALII (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, Universitat de València, València, pàgs. 153-200.

J. TORRÓ, “Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes: les transformacions de la colonització cristiana”, a J. BOLÒS (ed.), Territori i Societat a l'Edat Mitjana, IV, 2007, pàgs. 81-143.

R. VINAS, Els templers al Rosselló, Pagès editors, Lleida, 2002.