Història del Paisatge

Els camins i les vies són un nexe que permet la gent d'anar d'un lloc a un altre. El camí, com a nexe i com a realitat fàcilment variable, ens permet de relacionar els diversos elements del paisatge i ens facilita la comprensió de com el paisatge ha estat alterat pels homes al llarg dels segles. Molts camins són medievals o d'època romana.

Estudiar les vies ens duu a descobrir camins empedrats utilitzats des de fa molts segles, camins de bast que superen amb dificultat els congostos i els vessants de les muntanyes, camins enclotats (o calls) i ponts vells o guals que permeten de travessar els rius.

Estudiar els camins també ens ha de portar a conèixer el moment en què van poder ésser creats, d'acord amb allò que diuen els documents escrits i també gràcies a poder-los relacionar, per exemple damunt dels mapes actuals, amb centuriacions romanes, amb llocs habitats o amb altres elements del paisatge que poden ésser ben datats.

J. BOLÒS, "Aportacions al coneixement de les vies de comunicació", a Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), vol. 1, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1991, pàgs. 409-436.

J. BOLÒS (ed.), Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nova. Organització del territori i societat a la vila d’Agramunt (Urgell) i a la vall del Sió (segles V-XIX), Universitat de Lleida, Lleida, 2002.

J. BOLÒS, “Nous mètodes per conèixer els camins medievals: la xarxa de vies a la Catalunya central”, El camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida, els dies 16, 17 i 18 d'octubre de 2003, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007, pàgs. 49-60.

J. CANAL , E. CANAL, J. M. NOLLA i J. SAGRERA, Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval, Ajuntament de Girona, Girona, 2003, pàgs. 401-411.

P. HINDLE, Medieval Roads and Tracks, Shire Publications, Princes Risborough, 2002 (edició del 1989).

S. LETURCQ, “La route et le paysage. Dynamique et stabilité des réseaux routiers beaucerons entre Etampes et la forêt d’Orléans”, a G. Chouquer, Les formes du paysage. Tome 3: L’analyse des systèmes spatiaux, Éditions Errance, París, 1997, pàgs. 78-87.

C. MARCHAND, “Réseau viaire et dessin parcellaire: étude morphologique de la région du Gâtinais oriental”, a G. Chouquer, Les formes du paysage. Tome 3: L’analyse des systèmes spatiaux, Éditions Errance, París, 1997, pàgs. 66-77.

M. MARISTANY, Els ponts de pedra de Catalunya, Generalitat de Catalunya – Edicions 92, Barcelona, 1998.

J. M. PALET, Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i altmedieval. Segles II-I aC – X-XI dC, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1997.

J. M. PALET, “Dinàmica territorial de l’antiguitat a l’edat mitjana a Catalunya: arqueomorfologia i estudi de casos”, Territori i Societat a l'Edat Mitjana, III, 1999-2000, pàgs. 75-110.

J. M. PALET, “L’organització del paisatge agrari al Penedès i les centuriacions del territori de Tàrraco: estudi arqueomorfològic”, Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003, pàgs. 211-229.

J. VILAGINÉS, El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental (segles X-XII), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2001, pàg. 224.

E. VION, “L’analyse archéologique des réseaux routiers: une rupture méthodologique, des réponses nouvelles”, Paysages découverts. Histoire, géographie et archéologie du territoire en Suisse romande, 1, Lausanne, 1989, pàgs. 67-99.