Història del Paisatge

L'anàlisi de les sèquies i dels espais hidràulics s'ha demostrat que és molt important a l'hora d'entendre les característiques de la societat i de l'economia d'algunes etapes de la nostra història, en especial amb relació als segles de domini islàmic.

L'estudi dels molins ha interessat els estudiosos de l'època romana i sobretot de l'edat mitjana des de fa molts anys. Alhora, els cursos d'aigua també han servit per a moure serradores o fargues.

Les sèquies i els canals han transformat profundament el paisatge de moltes zones. És important datar i entendre aquests canvis.

J. ALABERN – L. VIRÓS (eds.), Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa, Col·legi d’enginyers tècnics industrials de Manresa, Manresa, 2002.

M. ARGEMÍ ET ALII, “Glosario de términos hidráulicos”, a El Agua en la agricultura de al-Andalus, Lunwerg, Barcelona, 1995, pàgs. 163-189.

M. BARCELÓ - M. A. CARBONERO - R. MARTÍ - G. ROSELLÓ, Les aigües cercades. Els qānat(s) de l’illa de Mallorca, Palma de Mallorca, 1986.

M. BARCELÓ, “Aigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s. VI-XII)”, II Congreso de Arqueología Medieval Española, II, Madrid, 1987, pàgs. 413-420.

M. BARCELÓ, “La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural”, Arqueologia medieval. En las afueras del «medievalismo», Barcelona, 1988, ps. 230-243.

M. BARCELÓ - H. KIRCHNER - C. NAVARRO, El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí, Granada, 1996.

C. BATET COMPANY, L’aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta, Publicacions de la Universitat de València – UAB, València, 2006.

J. BOLÒS, “Les moulins en Catalogne au Moyen âge”, Moulins et Meuniers dans les Campagnes européennes (IXe-XVIIIe siècle), Tolosa, 2002, pàgs. 53-75.

J. BOLÒS, “Els molins protomedievals del comtat de Besalú i de les seves rodalies”, Actes i comunicacions de la IV Assemblea d'Estudis del comtat de Besalú, Olot, 1983, pàgs. 195-207.

J. BOLÒS – J. NUET, Els molins fariners, Ketres, Barcelona, 1983.

J. BOLÒS – I. PADILLA, “Un molí d’origen medieval. El Molinet de Navel”, Quaderns d’estudis medievals, I, Barcelona, 1980, pàgs. 49-55.

J. J. BUSQUETA - E. HUNTINGFORD - À. SOLÀ, “A manera de catàleg de l’exposició”, Finestrelles, 1, 1989, pàgs. 23-66.

J. CANAL – E. CANAL – J. M. NOLLA – J. SAGRERA, Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval, Ajuntament de Girona, Girona, 2003.

S. CAUCANAS, Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle, CNRS, París, 1995.

X. ERITJA, "Les comunitats pageses i els grans espais irrigats de l’àrea de Lleida durant el període andalusí (s. IX-XII)", Solidaritats pageses, sindicalisme i cooperativisme, Lleida 1998, pàgs. 169-184.

X. ERITJA, “Dominicum comitis: estructuració feudal de l’horta ubana de Rufea (Lleida) durant la segona meitat del segle XII, a E. VICEDO (ed.), Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya occidental, Pagès, Lleida, 2000, pàgs. 25-46.

X. ERITJA, “Assentaments i sistemes hidràulics a la vall del Sió”, a J. BOLÒS (ed.), Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nova, Lleida, 2002, pàgs. 181-188.

F. ESPAÑOL, “Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines. Contribució a l’estudi de la seva tipologia arquitectònica”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 1, 1980, pàgs. 231-254.

A. FURIÓ – A. LAIRÓN (eds.), L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica, Ajuntament d’Alzira – Publicacions de la Universitat de València, València, 2000.

A. FURIÓ – L. P. MARTÍNEZ, “De la hidráulica andalusí a la feudal: continuïtat i ruptura. L’Horta del Cent a l’Alzira medieval”, a FURIÓ – LAIRÓN (eds.), L’espai de l’aigua..., pàgs. 19-73.

T. F. GLICK – E. GUINOT – L. P. MARTÍNEZ (eds.), Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Alfons el Magnànim, València, 2000.

T. G. GLICK – L. P. MARTÍNEZ, “La molineria hidràulica valenciana: qüestions obertes”, a Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, València, 2000, pàgs. 29-99.

H. GOBLOT, Les qānats: une tecnique d’acquisition de l’eau, Mouton Editeur, París, 1979.

E. GUINOT, “El riu de la Sénia: sistemes de reg i molins medievals”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24, Barcelona, 2002-2003, pàgs. 103-121.

E. GUINOT – S. SELMA, Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, Camins d’Aigua. El patrimoni hidràulic valencià, Generalitat Valenciana, València, 2005.

H. KIRCHNER, La construcció de l’espai pagès a Mayurqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró, Universitat de les Illes Balears, Palma, 1997.

V. LAGARDÈRE, "Moulins d'Occident musulman au Moyen âge (IXe au XVe siècles): al-Andalus", Al-Qantara, XII, 1991, pàg. 61.

J. LLOPART – C. M. MARUGAN – M. SANCHO, “El qānat de la Sínia, a Olesa de Bonesvalls. Un sistema de captació d’aigües”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, Barcelona, 1988, pàgs. 443-456.

R. MARTÍ, "Hacia una arqueología hidráulica. La génesis del molino feudal en Cataluña", a Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo, pàgs. 165-194.

B. PHALIP, “Le moulin à eau médiéval. Problème et apport de la documentation languedocienne. Bassins de l'Hérault, Orb et Vidourle”, Archéologie du Midi médiéval, 10, 1992, pàgs. 63-96.

S. SELMA, "El molí hidràulic de farina i l’organització de l'espai rural andalusí. Dos exemples d'estudi arqueològic espaial a la serra d'Espadà (Castelló)", Mélanges de la Casa de Velázquez, XXVII (1991), pàgs. 65-100.

S. SELMA, Els molins d’aigua medievals a Sharq al-Andalus, Onda, 1993.

S. SELMA, “De la construcció islàmica al casalici modern: l’evolució del molí hidràulic valencià”, a Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, València, 2000, pàgs. 101-163.

E. VICEDO (ed.), Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya occidental, Pagès editors, Lleida, 2000.

J. VILAGINÉS, El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental (segles X-XII), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2001.

M. WATTS, The Archaeology of Mills and milling, Tempus, Stroud, 2002.