Nota: Error al visualitzar els fitxers CSS vinculats a la pàgina donada ja que no utiliza un navegador que compleixi els requisits.

Inici > Presentació Elements del paisatge històric >  Les pastures i els espais forestals

PRESENTACIÓ

ELEMENTS DEL PAISATGE HISTÒRIC

Les pastures i els espais forestals

En gairebé totes les comunitats històriques, el pes dels espais destinats al bestiar o al bosc ha estat important; tanmateix, moltes vegades, valorar-ne la seva importància és difícil mitjançant només l'ús de la documentació escrita.

Les anàlisis pol·líniques que s'han fet aquests darrers anys en moltes zones dels Pirineus i del litoral català poden aportar molta informació sobre com ha canviat la vegetació que hauríem trobat als boscos al llarg dels segles o com s'ha transformat l'espai dedicat a les activitats ramaderes.

Estudi de cas

A. ALTISENT, Les granges de Poblet al segle XV. Assaig d'història agrària d'unes granges cistercenques catalanes, I.E.C., Barcelona 1972.

A. ALTISENT, Història de Poblet, Poblet 1974 (en especial pàgs. 64-67).

P. BERTRAN, “Notes sobre la ramaderia a la Catalunya nord-occidental (segles IX-XI). Primera part”, Ilerda, 47, 1986, pàgs. 219-231.

J. BOLÒS, “Anàlisi pol·línica i història medieval. Aportació al coneixement del paisatge pirinenc durant l’edat mitjana”, Quaderns d’estudis medievals, 10, Barcelona, 1982, pàgs. 635-638.

J. BOLÒS, “La vila de Senet (Alta Ribagorça) al segle XII. Aproximació al coneixement del paisatge i de la societat d'un poble pirinenc”, Miscel·lània Homenatge a Josep Lladonosa, Lleida 1992, pàgs. 147-163.

J. BOLÒS, “Dominis monàstics i organització del territori a l’edat mitjana”, Territori i Societat a l’Edat Mitjana, III, 1999-2000, pàgs. 127-165.

M. DE BOLÒS, “El paisatge del passat (ss. IV-VIdC) i actual de la comarca del Baix Penedès”, Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003, pàgs. 239-248.

O. BOLÒS - J. BOLÒS, “Aportació al coneixement de la història del paisatge vegetal dels Països Catalans segons documents dels segles XVI-XVIII”, Acta Geològica Hispànica. Homenatge a Lluís Solé i Sabarís, 14, 1979, pàgs. 539-541.

J. BONALES, La Solana d’Andorra. Un conflicte mil·lenari pel control dels recursos naturals, Comú d’Encamp, Andorra, 2003.

F. BURJACHS – S. GIRALT – J.R. ROCA – G. SERET – R. JULIÀ, “Palinología holocénica y desertización en el Mediterráneo occidental”, J. IBÁÑEZ – B. VALERO – C. MACHADO (eds.), El paisaje mediterráneo a través del espacio y del tiempo. Implicaciones en la deserificación, Logronyo, 1997, pàgs. 379-394.

F. BURJACHS – L. SCHULTE, “El paisatge vegetal del Penedès entre la prehistòria i el món antic”, Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003, pàgs. 249-254.

J. CODINA, “Closes i openfield al delta del Llobregat”, Miscel·lània Pau Vila, Granollers, 1975, pàgs. 233-238.

B. DAVASSE – D. GALOP – C. RENDU, “Paysages du Néolitique à nos jours dans les Pyrénées de l’Est d’après l’écologie historique et l’archéologie pastorale”, La dynamique des paysages protohistoriques, antiques, médiévaux et modernes. XVIIe Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes, Sophia Antipolis, 1997, pàgs. 577-599.

J. DUVERNOY, “Activité pastorale et transhumance dans le domaine sud-occitan”, Heresis, 2, 1990, pàgs. 229-241.

A. DURAND, Les paysages médiévaux du Languedoc (Xe-XIIe siècles), Tolosa, 1998.

A. EJARQUE MONTOLIO, Génesis y configuración microregional de un paisaje cultural pirenaico de alta montaña durante el Holoceno: estudio polínico y de otros indicadores paleoambientales en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra), Tesi de doctorat defensada el 19 de febrer de 2010 a l’ICAC, Institut Català d’Arqueologia Clàssica – Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2009.

X. ERITJA, "Hàbitat i espai ramader a la regió de Lleida (s. XII)", a J. J. BUSQUETA - E. VICEDO (eds.), Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània, Lleida, 1996, pàgs. 75-90.

A. ESTEBAN – S. RIERA – M. MIRET – X. MIRET, “Transformacions del paisatge i ramaderia a la costa catalana del Penedès i Garraf (Barcelona) a l’alta edat mitjana”, IV Congrés d’arqueologia medieval espanyola, vol. III, Alacant, 1993, pàgs. 647-655.

V. FARÍAS, “El medio natural en una sociedad señorializada. Composición, explotación y apropiación del incultum en la Catalunya del noreste (siglos X-XIII)”, J. CLEMENTE (ed.), El medio natural en la España medieval, Universidad de Extremadura, Cáceres, 2001, pàgs. 277-299.

J. FERNÁNDEZ I TRABAL, “Aprofitaments comunals, prats i pastures al delta del Llobregat (segles XIV-XV). Conflictes per a la utilització de l'espai a la baixa edat mitjana", Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 10, Barcelona, 1989, pàgs. 189-220.

M. T. FERRER, “Boscos i deveses a la Corona Catalano-aragonesa (s. XIV-XV)”, Anuario de Estudios Medievales, 20, 1990, pàgs. 485-539.

J. M. FONT I RIUS, “Algunes consideracions entorn la historiografia i la problemàtica dels béns comunals”, a J. J. BUSQUETA - E. VICEDO (eds.), Béns comunals als Països Catalans i a l'Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Lleida, 1996, pàgs. 11-30.

D. GALOP, La Forêt, l’Homme et le Troupeau dans les Pyrénées. 6000 ans d’Histoire de l’Environnement entre Garonne et Méditerranée. Contribution Palynologique, GEODE, Tolosa, 1998.

D. GALOP, “Le parchemin et le pollen: la Cerdagne médiévale, de l’archive écrite à l’archive naturelle”, Les sociétés méridionales à l’âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie, CNRS – Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 1999, pàgs. 35-43.

D. GALOP, “La croissance médiévale sur le versant nord des Pyrénées à partir des données palynologiques”, Villages pyrénéens. Morphogenèse d’un habitat de montagne, Tolosa, 2001, pàgs. 45-54.

R. HENNEBICQUE, “Espaces sauvages et chasses royales dans le Nord de la Francie. VIIème - IXème siècles”, Le paysage rural: réalités et représentations. Revue du Nord, LXII, 1980, pàgs. 35-60.

V. IZARD, “Cartographie successive des entrepises métallurgiques dans les Pyrénées nord-catalanes; support préliminaire à l’étude éco-historique des forêts charbonnées”, Archéologie du Midi médiéval, 12, 1994, pàgs. 115-129. Conté importants aportacions per al coneixement del bosc i de l’ús que se’n feia.

V. IZARD, “La ‘révolution industrielle’ du XIVe siècle. Pouvoirs, enjeux, gestion et conflits autour d’un patrimoine minier, sidérurgique et forestier convoité (Pyrénées catalanes, France), Domitia, 2, Perpinyà, 2002, pàgs. 43-62.

S. LLOBET - J. VILÀ VALENTÍ, “La transhumancia en Cataluña”, XVI Congrés Internacional de Geografia, III, Lisboa, 1951, pàgs. 36-47.

P. ORTEGA, “La carta de población de la Pobla de Massaluca (1295)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 7-8, 1986-1987, pàgs. 193-204.

C. RENDU, "Quelques jalons pour une histoire des fôrets en Cerdagne: le massif d'Osseja entre 1030 et 1430", Estudis Rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich, Perpinyà, 1987, pàgs. 245-251.

C. RENDU, La montagne d’Enveig, une estive pyrénéenne dans la longue durée, Trabucaire, Perpinyà, 2003.

C. RENDU - P. CAMPMAJÓ - B. DAVASSE - D. GALOP, "Habitat, environnement et systemes pastoraux en montagne: acquis et perspectives de recherches à partir de l’étude du territoire d’Enveig", X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà 1995, pàgs. 661-673.

M. RIU, “Formación de la zona de pastos veraniegos del monasterio de Santes Creus en el Pirineo durante el siglo XII”, Santes Creus, 14, 1961, pàgs. 137-153. Aportació a l’estudi de la transhumància medieval.

S. RIERA - J.M. PALET, "Evolució del sector de Montjuïc - el Port entre l’època romana i altmedieval (s. III-X): una contribució a l’estudi diacrònic del paisatge", III Congrés d’Història del Pla de Barcelona. Ponències i Comunicacions, vol. 1, Barcelona 1993, pàgs. 49-70.

I. ROS, “La transhumància hivernal entre els Pirineus i les pastures del capítol de Lleida (1533-1751)”. Comunicació inèdita presentada l’any 2001 en unes jornades celebrades a Pamplona dedicades a l’estudi dels boscos i les pastures als Pirineus.

R. VIADER, L’Andorre du IXe au XIVe siècle. Montagne, féodalité et communautés, Presses Universitaires du Mirail, Tolosa, 2003.

J. VILÀ VALENTÍ, “Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña”, Pirineos, 17-18 (1950), pàgs. 405-445. És el capítol 6 de El món rural a Catalunya, Barcelona 1973, pàgs. 85-120.