Història del Paisatge

Els llocs habitats han de tenir un pes central a l'hora d'estudiar els paisatges històrics. En el món rural, el poble sol ésser el centre des d'on s'organitza el territori. Tot i els possibles precedents preromans, el poble, tal com ha arribat fins a l'actualitat, és una realitat típicament medieval, creada en alguns casos fa més de 1000 anys, com a poble emmurallat o obert, o en relació amb una església, un castell o com a vilanova. Estudiar-ne l'origen i l'evolució és fonamental per entendre la història del nostre entorn.

Estudiar els pobles tant ens duu a conèixer els pobles actuals com a voler descobrir els pobles abandonats, que només podem conèixer mitjançant les excavacions arqueològiques. Darrerament, a Catalunya s'han excavat diversos vilatges que s'abandonaren en època medieval: l'Esquerda (Osona), Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà), Fabregada (Pallars Jussà), Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà), etc.

Ropidera (Conflent): un poble medieval en els seus territoris

L'estudi del poble de Ropidera en el seu medi natural tenia com a objectiu conèixer i entendre l'hàbitat i les activitats dels homes en la llarga durada. Ens proposàvem d'avançar l'estudi més enllà del que s'havia pogut fer a Vilarnau, on l'estat de destrucció i l'entron profundament malmès per les transformacions de la plana del Rosselló havien limitat les possibilitats d'investigació.

Amb mitjans arqueològics lleugers i no intrusius, vam provar d'aproximar-nos globalment al territori, descobert la tardor de 2005, i al seu medi ambient. Vam haver de forjar els nostres propis mètodes, particularment pel que fa a l'estudi de les feixes, del conreu de l'espai, de la construcció de les cabanes. Els resutltats resten sovint indecisos, sobretot pel que fa a la cronologia. Amb tot, pensem que s'ha pogut valorar elements interessants, com ara la forma del poble i de les cases, els diferents modes d'aprofitament dels terrenys segons les seves aptituds i segons les relacions entre l'hàbitat i el territori. També hem observat la complementarietat entre les activitats pastorals i les agrícoles, la qual existeix des de l'edat mitjana i recolza sobre les diferències de naturalesa de la vegetació i dels sòls. Malgrat el feble gradient d'altitud entre l'altiplà i les valls del sud del territori estudiat, la variació de les temperatures i les característiques dels sòls fan que l'altiplà constitueixi una reserva d'aigua i de pastures naturals o artificials. A l'altiplà, els habitants de Ropidera fan pasturar els ramats, que dormen en les cortals, sigui al poble, sigui al planell. Entorn del poble, els camps i els horts s'organitzen en microparcel·les sobre feixes. Aquesta agricultura alimenària es val d'un conreu minuciós i d'un ús intensiu dels sòls, regularment adobats amb fems. En els sectors més llunyans, vinyes, cereals i oliveres es reparteixen els pendents, amb zones d'erm que serveixen també com a pasturatges.

El poble agrupat, en part tancat per un mur, consta d'una trentena de cases i de famílies. Molt uniforme pel que fa a les tècniques de construcció, també sembla socialment homogeni, almenys si considerem l'arquitectura i la superfície de les cases. Les cases s'assemblen molt a les construccions que es troben en els castra del Llenguadoc i de Provença a la mateixa època. No s'ha pogut identificar cap casa senyorial. De fet, els senyors del poble s'estaven lluny del poble, i els seus representants eren uns pagesos com tots els altres.

L'evolució posterior és complexa i presneta molts matisos. Hom continuà aprofitant les aptituds diferents dels territoris, però sens dubte exagerant-les. L'altiplà esdevingué, des dels segles XVI-XVII, un sector essencialment pastoral, relacionat amb un hàbitat pobletà més allunyat. Es desenvolupà la pràctica d'irrigar els prats, associada amb l'estabulació en el mateix lloc. També es desenvolupà l'emmagatzematge del farratge en els cortals que es reparteixen l'altiplà. Les famílies riques dels pobles de l'altiplà (Montalbà, Tarerac), i sobretot de la vall de la Tet (Rodés, Vinçà) aprofitaren el període revolucionari i l'inici del segle XIX per fer-se propietaris de vastos sectors de l'altiplà. En canvi, des de l'època moderna, la construcció d'aquestes feixes que arriben fins a les carenes, la plantació sistemàtica de cultures especulatives (vinyes i oliveres) són cosa d'una pagesia pobletana pròspera (els pagesos). Malgrat les incerteses del comerç del vi i les malalties de la vinya, la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX són el període d'ocupació més intensiva del pendents, durant el qual es multipliquen les cabanes de pedra.

La història de Ropidera i del seu terme s'inscriuen, amb les seves particularitats, en la de tot el territori de la zona cremada, de tota aquesta zona de contacte entre plana i muntanya, entre Rosselló, Conflent i Fenolledès. El nostre intent de fer una microhistòria i una arqueologia del paisatge pren en compte tant la forma d'un mur com la d'un camp que es poden considerar a la vegada com a un reflex i com un revelador d'unes condicions econòmiques, socials, polítiques que concerneixen la regió sencera, a una escala molt més ampla. El nostre estudi ha permès de resseguir els canvis a través de llurs manifestacions materials, tot provocant de perioditzar-los i explicar-los. Esperem haver contribuït a fer de Ropidera -tal com ja ho són altres llocs de la part nord de Catalunya- un punt de referència que permeti d'entendre més bé l'evolució dels paisatges catalans, i potser, d'afavorir la reflexió en el moment d'emprendre noves transformacions en el paisatge d'aquest territori.

Oliver Passarrius (Pôle archéologique départemental - Conseil Général des P.-O.)

Aymat Catafau (CRHISM - EA 2984 - Universitat de Perpinyà)

Per consultar la resta de l'estudi: pdf

"Ropidera: un poble medieval en els seus territoris", a Poblament.

Archéologie d'une montagne brûlée

D. BAUDREU, "Une forme de villages médiévaux concentrés: le cas du Bas-Razès (Aude)", Archéologie du Midi Médiéval, 4, 1986, pàgs. 49-73.

D. BAUDREU - J.-P. CAZES, "Les villages ecclésiaux dans le bassin de l’Aude", L'environnement des églises et la topographie religieuse des campagnes médiévales, París, 1994, pàgs. 80-97.

D. BAUDREU, “Tipologia del vilatge medieval dins le bassin d’Aude e regions vesinas (Lengadòc occidental)”, Territori i Societat a l’Edat Mitjana, II, 1998, pàgs. 33-67.

D. BAUDREU, “Des villages ouverts dans la plaine de l’Aude: une anomalie?”, Les sociétés méridionales à l’âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie, Tolosa, 1999, pàgs. 133-140.

M. BERTHE, “Le village et la maison en Cerdagne du milieu du ixe siècle au début du xie”, a M. Berthe – B. Cursente (eds.), Villages pyrénéens. Morphologenèse d’un habitat de montagne, Tolosa, 2000, pàgs. 179-194.

J. BOLÒS, “Els pobles de Catalunya a l’edat mitjana. Aportació a l’estudi de la morfogènesi del llocs de poblament”, Territori i Societat a l'Edat Mitjana, II, 1998, pàgs. 69-138.

J. BOLÒS, “Formes dels pobles i societat al Pallars Sobirà a l’edat mitjana”, Solidaritats pageses, sindicalisme i cooperativisme, I.E.I., Lleida, 1998, pàgs. 123-155.

J. BOLÒS, “Le rôle du château et de l’église dans la structuration de l’habitat dans les Pyrénées catalanes. Les exemples du Pallars Sobirà et de la Garrotxa”, a M. Berthe – B. Cursente (eds.), Villages pyrénéens. Morphologenèse d’un habitat de montagne, Tolosa, 2000, pàgs. 89-108.

J. BOLÒS, “Un territori en temps de guerra”, Hug Roger III, senyor en les muntanyes. Procés al darrer comte del Pallars. 1491, Pagès editors, Lleida, 2002, pàgs. 41-77.

P. BONNASSIE, “Les sagreres catalanes: la concentration de l’habitat dans le “cercle de paix” des églises (xie s.)”, a M. Fixot – E. Zadora-Rio (eds.), L’environnement des églises et la topographie religieuse des campagnes médiévales, París, 1994, pàgs. 68-79.

J. CANAL i C. FOCHS, “La sagrera de Sant Feliu de Pallerols”, Annals 1990-1991, Olot, 1992, pàgs. 19-91.

F. CANTINI, Lo scavo archeologico del castello de Montarrenti (Siena). Per la storia della formazione del villaggio medievale in Toscana (seccoli VII-XV), All’Insegna del Giglio, Florència, 2003.

A. CATAFAU, Les celleres et la naissance du village en Roussillon (xe-xve siècles), Perpinyà, 1998.

A. CATAFAU, “Le rôle de l’église dans la structuration de l’habitat sur le versant français des Pyrénées. L’exemple du Conflent”, a M. Berthe – B. Cursente (eds.), Villages pyrénéens. Morphogenèse d’un habitat de montagne, Tolosa, 2000, pàgs. 75-88.

M. G. COLIN, I. DARNAS, N. POUSTHOMIS i L. SCHNEIDER, La maison du castrum de la bordure merridionale du Massif Central, CAML, Carcassona, 1996.

B. CURSENTE, Les Castelnaux de la Gascogne médiévale. Gascogne gersoise, Bordeus, 1980. Aportació fonamental a l’estudi dels pobles castrals.

B. CURSENTE, Des maisons et des hommes. La Gascogne médiévale (xie-xve siècle), Presses Universitaires du Mirail, Tolosa, 1998.

B. CURSENTE, “Le village pyrénéen comme “village à maison”. Premières propositions”, a Berthe – Cursente (eds.), Villages pyrénéens. Morphogenèse d’un habitat de montagne, Tolosa, 2000, pàgs. 157-169.

G. DÉMIANS D’ARCHIMBAUD, Rougiers, village médiéval déserté, Ministère de Culture, París, 1987.

J. ENRICH, J. ENRICH i L. PEDRAZA, Vilaclara de Castellfollit del Boix (el Bage). Un assentament rural de l’antiguitat tardana, Arqueoanoia, Igualada, 1995.

V. FARÍAS ZURITA, "La sagrera catalana (c. 1025 - c. 1200): características y desarrollo de un tipo de asentamiento eclesial", Studia Historica. Historia Medieval, 11, 1993, pàgs. 81-121.

V. FARÍAS, R. MARTÍ i A. CATAFAU, Les sagreres a la Catalunya medieval, Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Girona, 2007.

M. FIXOT i E. ZADORA-RIO (eds.), L’église, le terroir, CNRS, París 1989.

M. FIXOT i E. ZADORA-RIO (eds.), L’environnement des églises et la topographie religieuse des campagnes médiévales. Actes du IIIe congrès international d’archéologie médiévale (Aix-en-Provence, 28-30 septembre 1989), DAF 46, París, 1994.

C. FOCHS, "L'arquitectura de Santa Pau", Vitrina. Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa, 4, 1989, pàgs. 53-67

R. FRANCOVICH i R. HODGES, Villa to Village. The Transformation of the Roman Countryside in Italy, c. 400-1000, Duckworth, Londres, 2003.

C. HIGOUNET, Paysages et villages neufs du Moyen âge, Bordeus, 1975.

E. MALLORQUÍ, Les Gavarres a l’edat mitjana. Poblament i societat d’un massís del nord-est català, CCG Edicions, Girona, 2000.

R. MARTÍ, “L’ensagrerament: l’adveniment de les sagreres feudal”, Faventia, 10/1/2, 1988, pàgs. 153-182. Una de les primeres aportacions per a definir el procés de l’ensagrerament.

A. M. PUIG, “La villa Castilione en el territorio Petralatense. La seva topografia urbana i el castell de Castelló”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29, Figueres, 1996, pàgs. 47-77.

X. PUIGVERT, L'època medieval, Olot, 1996.

M. PUJOL, La vila de Roses (segles XIV-XVI). Aproximació a l’urbanisme, la societat i l’economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de Roses (1304-1565), Brau edicions, Roses, 1997.

A. ROIG i J. ROIG, “L’ocupació del territori de muntanya i els despoblats al Pallars (Pirineu Central)”, IV Congrés d’arqueologia medieval espanyola, Societats en transició, Actes II, Alacant, 1994, pàgs. 325-330.

A. ROIG i J. ROIG, “Formes de poblament agrupat d’alta muntanya: la vall de Siarb (Soriguera, Pallars Sobirà)”, Villages pyrénéens. Morphogenèse d’un habitat de montagne, Tolosa, 2000, pàgs. 209-220.

J. M. SANS - M. FARGAS - B. SALA - R. RIPOLL, J. FUSES, J. TORREDEFLOT - M. MANZANO, Cases de poble. Evolució, arquitectura i restauració dels nuclis rurals, Brau, Figueres, 2006.

M. SEGRET i M. RIU, “Una villa señorial catalana en el siglo xv: Sant Llorenç de Morunys”, Anuario de Estudios Medievales, 6, 1969, pàgs. 345-409.

M. SOLER, “Medieval topographical urban models: development and morphological evolution of the villages in Barcelona’s county between the 10th and 13th centuries”, III International Conference of Medieval and Later Archaeology, vol. 1, Basilea, 2002, pàgs. 573-579.

M. SOLER, “Feudalisme i nucleació poblacional. Pocessos de concentració de l’hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24, 2002-2003, pàgs. 69-101.

M. VALENTI, Poggio Imperiale a Poggibonsi (Siena). Dal villaggio di canpanne al castello di pietra, All’Insegna del Giglio, Florència, 1996.

J. VILAGINÉS, "El fenomen parroquial en la societat del Vallès Oriental a l'alta edat mitjana (ss. XI i XII)", Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 9, 1988, pàgs. 125-142.

J. VILAGINÉS, El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental (segles X-XII), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2001.

J. VILAGINÉS, La gent i el paisatge. Estudis sobre el Vallès medieval, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2006.