Història del Paisatge

A l'Europa occidental, els estudis sobre la història del paisatge ja tenen una certa tradició. En alguns països, a mitjan segle XX, es començaren a fer i a publicar notables recerques sobre com evolucionà el paisatge des dels temps prehistòrics fins a l'actualitat. En alguns països es van estudiar més les formes de poblament, en d'altres es potenciaren més les recerques sobre el parcel·lari i l'organització del territori, en d'altres se centrà l'atenció en les formes com s'aprofità l'aigua en el passat i, finalment, en alugns llocs la història del paisatge restà estretament lligada als estudis arqueològics.

Amb relació a Anglaterra hem d'esmentar les aportacions primerenques de W. G. Hoskins que, fa més de cinquanta anys, assenyalà que el paisatge pot ésser el document històric més important que tenen i sabé il·lusionar els seus contemporanis en aquesta mena de recerques. Darrere d'ell, una munió d'estudiosos ha seguit les seves passes. Podem esmentar C. Taylor, Della Hooke, M. Aston, R. Muir, Brian Roberts, etc. Aquests darrers anys, uns nous historiadors, com Stephen Rippon o Sam Turner, han assenyalat la importància de fer treballs pensats també en la planificació i la gestió futura d'aquest paisatge. Actualment, s'estan fent estudis del paisatge sobre la prehistòria i l'època romana, també sobre els segles medievals i, així mateix, sobre els segles moderns, com podem veure en els tres volums publicats l'any 2007, sota la direcció de C. Dyer, sobre Landscape History after Hoskins.

A França, des de diverses disciplines s'ha coincidit en fer estudis sobre les formes creades al llarg dels segles damunt del territori, que ara encara podem descobrir i entendre. Higounet va dedicar motls esforços per tal de fer valorar les vilanoves o bastides occitanes. Gérard Chouquer i François Favory han aprofundit en els estudis sobre les centuracions d'època romana. A aquests treballs també cal afegir altres recerques fetes sobre l'espai urbà o sobre els pobles, dirigides per M. Fixot, E. Zadora-Rio o B. Gauthiez.

A les terres alemanyes els estudis sobre l'arqueologia del poblament, al costat de nombrosos treballs arqueològics, han permès avançar en el coneixemernt de les formes d'hàbitat. Podem fer esment dels treballs de Herbert Jankuhn sobre la Siedlungsarchäologie. L'anny 2006, H. Krawarik va editar un ampli estudi sobre la història del poblament a Àustria.

A Itàlia, les aportacions que han centrat l'atenció en l'època romana han tingut una importància especial. Al seu costat a la Toscana, han fet grans avenços els treballs sobre arqueologia de paisatge dirigits pel malaguanyat Riccardo Francovich, els quals han permès d'entendre més bé com eren els primers vilatges medievals.

Als Països Catalans han tingut importància els estudis sobre els espais hidràulics, promoguts sobretot per M. Barceló, que ha estudiat especialment els sistemes hidràulics a les Illes Balears. Així mateix, s'han consolidat els estudis sobre el paisatge medieval al País Valencià gràcies als treballs de Thomas Glick, Antoni Furió, Enric Guinot o Josep Torró. D'altra banda, les recerques fetes al Rosselló per Aymat Catafau sobre la morfogènesi del poblament, lligades a les que es fan en terres occitanes (B. Cursente, D. Baudreu), han impulsat la consolidació d'aquesta mena d'estudis a la resta de Catalunya. En aquest sentit, podem assenyalar els treballs duts a terme per Jordi Bolòs, que l'any 2004 publicà Els orígnes medievals del paisatge català. Pel que fa a l'època romana, especialment les recerques empreses per Josep M. Palet, des de l'ICAC, o de J. M. Gurt han permès de consolidar els coneixements sobre el paisatge d'època romana a l'Empordà i al Camp de Tarragona. Així mateix, els estudis de pol·lens als Pirineus i a les contrades del litoral han aportat molta informació sobtre les característiques dels paisatges històrics.

A la resta de la penísula Ibèrica, darrerament s'han impulsat recerques sobre el paisatge històric per exemple a Andalusia (grup Arqueología del paisaje de la Universidad de Granada), a Galícia (Laboratorio de Arqueoloxía de Paisaxe), a Madrid (CSIC) o al País Basc (a la Universitat del País Basc), que volen aprofundir en el coneixement dels sistemes hidràulics, del poblament, dels centres de poder o dels espais de conreu.