Història del Paisatge

Podem estudiar les característiques de nombroses menes de límits: de comunitats rurals, de parròquies, de senyories, de municipis. La possibilitat d'establir relacions entre els límits i els llocs habitats pels homes i dones, les vies, els camps i espais conreats o bé les sèquies ens pot permetre d'entendre molt més el conjunt del paisatge i els canvis que ha sofert al llarg dels segles.

Els mapes vells de vegades en permeten de reconstruir fidelment molts d'aquests límits actualment esborrats dels mapes i gairebé de la memòria col·lectiva. Tot i ésser 'invisibles' en el paisatge que hi ha al nostre entorn, els límits són també una realitat important del paisatge històric.

P. ALESSANDRI - L. BAYROU, "Sur quelques fortifications de la frontière de 1258", Frontières et espaces pyrénéens au moyen âge, Perpinyà, 1992, pàgs. 151-179.

C. ARGILÉS, "Paisatge, societat i organització del territori a Rocallaura (Urgell) al segle XV", a J. BOLÒS (ed.), Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l'edat mitjana, Lleida, 1993, pàgs. 83-114.

C. BATET, Castells termenats i estratègies d'expansió comtal. La Marca de Barcelona als segles X-XI, Sant Sadurní d’Anoia, 1996.

A. BAZZANA, “Territoire castral et réseaux irrigués: l’exemple du hisn de Ghalinar (Alicante)”, Mélanges de la Casa de Velázquez, XXIX, 1, 1993, pàgs. 155-170.

J. BOLÒS, "Hàbitat i societat a la parròquia de Sant Esteve d'En Bas a l’edat mitjana. Representació cartogràfica", VII Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú, Olot, 1992, pàgs. 65-80.

J. BOLÒS, “Paisatge i societat al "Segrià" al segle XIII”, a J. BOLÒS (ed.), Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l'edat mitjana, Universitat de Lleida, Lleida, 1993, pàgs. 45-81.

J. BOLÒS, “El territori i els seus límits. El poble, la parròquia i el castell a l’edat mitjana”, Territori i Societat a l’Edat Mitjana, 1, Lleida, 1997, pàgs. 41-82.

J. BOLÒS, El mas, el pagès i el senyor, Curial, Barcelona, 1995.

J. BOLÒS – S. CLARAMUNT, El capbreu de la Comanda de l'Espluga de Francolí del 1558, L’Espluga de Francolí, 1991.

J. BOLÒS – V. HURTADO, col·lecció dels Atles des comtats dels comtats de la Catalunya carolíngia, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1998-2009.

J. J. BUSQUETA, “La senyoria dels Sant Climent de Lleida: domini fluvial i proveïment a la baixa edat mitjana”, a E. VICEDO (ed.), Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya occidental, Pagès editors, Lleida, 2000, pàgs. 81-101.

B. CURSENTE (dir.), Habitats et territoires du Sud, Éditions du CTHS, París, 2004.

M. FERNÁNDEZ MIER, Génesis del territorio en la Edad Media. Arqueología del paisaje y evolución histórica en la montaña asturiana: el valle del río Pigüeña, Universidad de Oviedo, Oviedo, 1999.

J. E. GARCIA I BIOSCA, Els orígens del terme de Lleida. La formació d’un territori urbà (s. XI i XII), La Mañana, Lleida, 1995.

R. MARTÍ, “Territoria en transició al Pirineu medieval (segles V-X)”, La vida medieval als dos vessants del Pirineu. Actes del 3r curs d’arqueologia d’Andorra, Andorra, 1995, pàgs. 37-83.

J. R. PIQUÉ, “L’aprofitament de l’aigua a les altes valls pirinenques, com a element de diferenciació social. La vall de Barravés, segles XV-XVIII”, a E. VICEDO (ed.), Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya occidental, Pagès editors, Lleida, 2000, pàgs. 117-135.

C. PUIGFERRAT, “La quadra i els masos de Terrassola a l’edat mitjana”, Monografies del Montseny, 8, Viladrau, 1993, pàgs. 127-143.

F. SABATÉ, El territori de la Catalunya medieval. Percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’edat mitjana, Barcelona, 1997.