Nota: Error al visualitzar els fitxers CSS vinculats a la pàgina donada ja que no utiliza un navegador que compleixi els requisits.

> Presentació Elements del paisatge històric >  Els masos i els vilars

PRESENTACIÓ

ELEMENTS DEL PAISATGE HISTÒRIC

Els masos i els vilars

La propietat del mas Camp-rubí (Berguedà), des de l’edat mitjana fins a l’actualitat

La propietat de Camp-rubí, tal com és actualment, és el resultat dels canvis esdevinguts en l’hàbitat (un poblament dispers) i en la possessió de la terra al llarg de molts segles.1 Aquesta propietat comprèn actualment terrenys situats als municipis de Castell de l’Areny, Borredà i les Lloses. La propietat està situada en els límits nord-orientals de la comarca del Berguedà, entre les serres de Catllaràs i Fajabranca, al nord i a ponent, i el Serrat del Saiol i el de Comadrells, al sud i a llevant. La serra de Fajabranca és al costat de la serra de Catllaràs i els serrats del Saiol i Comadrell són al nord de Borredà. L’envolten els pobles de Vilada, Castell de l’Areny, Sant Jaume de Frontanyà, Borredà i, per una petita franja de 500 m, el de les Lloses (antic terme de Palmerola).

La propietat s’organitza amb relació a tres conques de desguàs, orientades de nord a sud i de nord a nord-est, disposades en un ventall d’uns 45 graus, que conflueixen sobre la riera de Camp-rubí. Cada conca és solcada per un curs d’aigua. Els seus noms són rec del Clot del Mort, rec de Cortines i riera de la Cercosa. A l’extrem oriental, la plataforma on hi ha el Quintà i les cases de les Lloberes desguassa cap a la conca del Merdançol, que ve de Sant Jaume de Frontanyà i baixa en direcció a Borredà.

El relleu d’aquesta àmplia propietat és accidentat. És format per un seguit de serres i valls encaixonades amb desnivells importants. La variació altimètrica és la següent: 900 m a les parts més baixes, com és la riera de Camp-rubí; 1.100 m al coll de les Lloberes, i 1.600 m al cim del Puig-lluent.

Les edificacions que hi ha actualment en aquesta propietat de Camp-rubí són de tres tipus: d’habitatge, de servei i industrials. Les dedicades a habitatges i a serveis són :

1. La casa de Camp-rubí. En total té quatre plantes. Encara és habitada i en funcionament. És la més important de la propietat.Té annexes unes set edificacions de servei: palleres , corrals, etc. Hi ha les restes d’una capella adossada a l’edificació principal .

2. La casa de les Lloberes Baixes. Dues plantes. Actualment deshabitada. Té dues edificacions de servei annexes.

3. La casa de Cortines. Tres plantes. Deshabitada. Amb dues edificacions annexes enderrocades.

4. La casa de la Serra. Deshabitada. Dues plantes. Amb les edificacions annexes enderrocades.

5. La casa de Can Saiol. Dues plantes. Casa i edificacions annexes enderrocades.

6. La casa de la Cercosa. Dues plantes. Parcialment enderrocada. Edificacions annexes enderrocades; resta un mur important dret, ben conservat.

7. La casa de Soldevila. Dues plantes. Deshabitada. Edificacions annexes enderrocades. La casa pertany a la finca des dels anys seixanta dels segle XX. Hi fou incorporada per Maria Valls i Josep Mestre.

Ortofotomapa: ICC ©. Dibuix: M. Camprubí.

Les edificacions industrials són:

1. El Molí Serradora. Que no hem localitzat però que constava en les anotacions registrals de la propietat i que va ser inclòs en l’arrendament de l’any 1894.

2. L’Escairador. Que consta en les anotacions registrals de la propietat de Camp-rubí i del que creiem que hem localitzat les restes més avall del Molí de Camp-rubí.

3. El Molí de Camprubí. Deshabitat. Sota de la casa de Camp-rubí, al costat de la riera. Agafava l’aigua del barranc del Suronell Té un pis superior dedicat antigament a habitatge i del que se’n conserven restes. També hi ha restes a la planta baixa, la zona on hi havia la mola. A nivell de la riera, hi ha el cacau o túnel de la sortida de l’aigua, el conducte de conducció de l’aigua, restes del rodet de fusta i restes de l’arbre o eix de ferro. El túnel és fet amb volta de pedra. Encara es reconeix la bassa i el canalet que duia l’aigua. Té la tipologia dels molins medievals i moderns.2

4. El Molí de Cortines, Enderrocat. Ple de bardisses. No l’he pogut reconèixer. Hi ha indicis de la bassa i del canalet que agafava l’aigua del rec de Cortines.

5. El Molí de Soldevila. Deshabitat. Una inscripció a la porta assenyala la data de 1762. Incorporat a la finca amb la casa i propietat de Soldevila per Maria Valls.

6. La Centraleta elèctrica. Actualment abandonada i sense ús. Era més avall del Molí de Camp-rubí. Produïa corrent per a la casa de Camp-rubí. Queden restes d’un quadre de comandament sobre un plafó de marbre, d’una turbina més moderna i dels pals i fragments de la línia que duia la corrent elèctrica fins a la casa.

Melitó Camprubí

1El mas de Camp-rubí sabem que ja existia almenys l’any 1345, quan és esmentat entre els documents de l’abadia de Sant Pere de la Portella. J. Bolòs, Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella, Fundació Noguera, Barcelona, 2009, doc. 207, ps. 518-519.
2J. Bolòs – J. Nuet, Els molins fariners, Ketres editora, Barcelona, 1983.

Tornar