♣  Possibilitat de relacionar els llocs de poblament i els jaciments amb un paisatge pretèrit complex, però que es pot datar i en bona part conèixer.

♣  Poder situar un percentatge de camins molt gran en un període del nostre passat. Alhora, poder assegurar que han estat usats al llarg de molts segles i per moltes generacions, abans que nosaltres ara els trepitgem.

♣  Poder assegurar que molts camps han estat treballats generació rere generació i que ja existien almenys fa dos mil anys.

♣  Poder datar unes sèquies i uns sistemes hidràulics que encara existeixen actualment. Així doncs, saber que allò que fem servir ara té molts segles d’història. Saber que tenim un present i que volem un futur millor, però que som deutors d’un passat i sobretot de la gent que el va forjar.

♣  En resum, poder entendre les formes dels elements que conté el paisatge antròpic. Ara ja no veiem el paisatge que ens envolta com una realitat casual sinó com un fruit de la nostra història i com una realitat que podem comprendre.

♣  Poder relacionar elements del paisatge entre ells, fet que permet de datar camins, datar camps, datar sèquies, datar llocs de poblament, etc.

♣  Entendre millor el significat dels topònims. Els topònims esdevenen un element més d’aquest paisatge històric.

♣  Poder relacionar el paisatge amb les societats que hi ha hagut abans. El paisatge és la suma d’unes herències i d’una necessitats noves que s’han creat en cada període del passat. La realitat social i les necessitats econòmiques de cada comunitat han tingut una repercussió en els canvis esdevinguts en les formes del paisatge antròpic.

♣  Si comparem el paisatge històric que trobem al Segrià, a la Conca de Barberà, a la Cerdanya i al Baix Empordà o el Pla de l’Estany ens adonem que algunes realitats són molt semblants en totes aquestes comarques, malgrat que d’altres són específiques d’alguna d’elles. Els estudis del PaHisCat permeten d’entendre la identitat del paisatge històric de Catalunya i alhora les identitats pròpies dels diversos territoris que formen aquest país.

♣  Els mapes del PaHisCat poden i han d’ésser una eina al servei de totes les institucions del país i de tots aquells que vulguin conèixer, entendre i gestionar el territori.

♣  Els mapes de les diverses unitats del paisatge estudiades ens mostren que no només hi ha documents que ens parlen del passat als arxius o que no només trobem elements del nostre patrimoni quan observem una església, un monestir o un castell.

♣  La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, que ha subvencionat la realització d’aquests mapes, ha de fer-los servir per tal de poder planificar i gestionar en el futur el territori.

♣  Les Diputacions i Consells Comarcals han d’usar aquests mapes del PaHisCat per tal de poder gestionar més bé el territori i n’han de treure profit com a eina que suposa un augment del valor patrimonial de les diferents regions i comarques que gestionen.

♣  Els Ajuntaments han de fer ús dels mapes com una eina de reclam, atesa la riquesa patrimonial que es demostra que hi ha al seu terme.

♣  Enginyers i arquitectes han de poder fer-ne ús a l’hora de treballar.

♣  Els ciutadans dels pobles i comarques estudiats disposen d’una eina per tal de conèixer i estimar més allò que tenen, el valor del qual fins ara desconeixien.

♣  Tots plegats hem d’ésser conscients que disposem d’uns mapes que ens equiparen als països més avançats d’Europa pel que fa al coneixement del paisatge històric i pel que fa al seu estudi i valoració.