Nota: Error al visualitzar els fitxers CSS vinculats a la pàgina donada ja que no utiliza un navegador que compleixi els requisits.

Observatori PaHisCat Udl

Inici >  El projecte PaHisCat >  Primers resultats >  Entendre el passat

EL PROJECTE PAHISCAT

PRIMERS RESULTATS

Entendre el passat

Entendre el recorregut d’un camí o entendre la forma d’un camp és important. Arribar a saber perquè un traç actual fet sobre un mapa topogràfic passa per on passa pot permetre que arribem a saber força coses sobre el passat d’un indret. D’entrada, podem afirmar que aquest traç gairebé mai és una realitat fortuïta, fruit de la casualitat, sinó que, com a element del paisatge, la seva creació fou planificada i que normalment es pot relacionar amb altres elements del paisatge, coetanis o no. Fins fa molt poc temps això ens hauria semblat impossible. De fet, per definició, tots els elements antròpics del paisatge són el resultat de l’activitat dels homes i dones que han viscut al llarg dels segles; com a realitats creades pels homes, és normal que tinguem la capacitat de comprendre’ls.

Això ens permet d’entendre la importància del pes del passat en el paisatge que ens envolta. De la mateixa manera que identifiquem i datem una autopista o que datem una torre o una església medievals, hem de poder identificar i datar un camí, un camp, una sèquia, el parcel·lari d’un poble, etc. Una de les fites que s’han assolit amb el projecte PaHisCat aquest any ha estat precisament arribar a entendre, en relació als quatre territoris estudiats (Horta de Pinyana, Conca de Poblet, Vall Cerdana i Terraprims), molt millor el passat, del qual en trobem molts testimonis a tot el nostre voltant.

La possibilitat d’estudiar el paisatge històric en la seva globalitat, com un conjunt d’elements interrelacionats, fa possible que comprenguem molt més bé allò que forma l’entorn d’:

♣  Un poble. Al voltant del poble descobrim espais de conreu, camins, sèquies que existeixen i que són com són perquè hi ha el lloc habitat. Molt sovint aquest conjunt d’elements són alhora allò que ens permet d’entendre’n la ubicació. En aquest sentit, només cal fer un cop d’ull als mapes que reflecteixen els caràcters del paisatge de poblacions com Alpicat, Rosselló, Almenar, Corbins, Torre-serona, Rocafort de Queralt, Sarral, Solivella, Vilaverd, Meranges, Olopte, Talló, Llívia, Navata, Esponellà, Vilert o Bàscara.

♣  Un jaciment. Fins i tot alguns elements del paisatge actual, com poden ésser els camins, poden relacionar-se amb jaciments antics, abandonats ja fa molts anys. És així, per exemple, amb la necròpoli d’època visigoda, com la de la Tossa de Baix, o el jaciment romà, com el de la Tossa de Dalt (Rosselló, Segrià).

♣  Un monument històric. Sempre s’ha assenyalat la importància de veure els monuments no com una realitat isolada, sinó en el seu entorn. Cal relacionar l’església amb la seva sagrera, el castell amb el seu poble, el pont amb un camí, etc.

♣  Un mas. Com en relació als pobles, cal relacionar els masos dispersos amb els camps i amb les feixes que hi ha al voltant, amb els camins que hi porten o amb les terres forestals que envolten l’espai conreat.

♣  Un camí. Molts camins es poden relacionar amb pobles, camps, límits, molins, pastures. Com s’ha assenyalat, a més, el camí pot crear altres elements del paisatge que tenen una forma semblant (per exemple un camí paral·lel). L’estudi de la rodalia de Lleida i de la xarxa de camins que surten de la ciutat ens permet d’entendre la importància d’un estudi acurat del traçat de les diverses vies de circulació.

♣  Una carrerada, cabanera o camí de bestiar. Si tenim present la importància que tenia el bestiar en algunes comunitats rurals, podem entendre, per exemple, la repercussió que tingueren les carrerades a l’hora d’establir el traçat dels límits dels termes pobletans (molt sovint els actuals límits municipals).

♣  Una sèquia, un canal o rec. La relació estreta que hi ha entre les sèquies, els espais hidràulics, els llocs habitats i els molins és ben coneguda i evident arreu. Per entendre el paisatge de l’Horta de Pinyana cal entendre els canvis que s’han produït en el conjunt de sèquies i espais hidràulics que hi han existit al llarg dels segles.

♣  Un molí, una farga, un forn de terrissa. Qualsevol element del paisatge s’ha de saber relacionar amb altres elements d’aquest paisatge, antròpics o no.

♣  Un límit, per exemple municipal. Per entendre els límits cal relacionar-los amb els llocs habitats, amb els camins, amb les sèquies, amb les fites, amb les orientacions de les centuriacions i parcel·lacions romanes, etc. L’ús de la cartografia actual i del SIG facilita molt aquesta possibilitat que ara tenim de relacionar d’una manera precisa elements diversos del paisatge.

A més, estudiar i cartografiar el paisatge històric ens permet d’entendre molt millor les característiques d’una partida de terres, d’una petita vall o coma, d’uns camps allargats o, per exemple, d’ un conjunt de terrasses o feixes.