A Anglaterra trobem uns precedents en aquesta mena d’estudis ja més llunyans. D’ençà de l’any 1994 es començà a treballar a la península de Cornualla en la realització d’un estudi per a la caracterització del paisatge històric. El programa HLC anglès (Historic Landscape Characterisation) és promogut per l’English Heritage. Aquest programa preveu la realització de mapes, fets amb un SIG, que intentin reflectir les característiques del paisatge històric d’una manera normalitzada per a tot arreu, que permetin identificar els buits i les mancances que hi ha en les recerques històriques i arqueològiques que s’han fet fins ara, que facin possible la participació en l’estudi de la gent que viu en el territori estudiat i que donin informació a tots aquells organismes responsables de la planificació i de la gestió del territori. Un percentatge molt gran dels districtes anglesos ja disposen de llurs HLC, fets d’acord amb uns criteris bàsics semblants.

Darrerament, a Anglaterra fins i tot s’ha començat a treballar en l’Historic Seascape Characterisation (HSC), on s’intenta comprendre mitjançant l’ús de mapes els processos culturals que han permès donar forma al paisatge actual de les costes i de les zones marines.

A Escòcia el projecte de caracterització del paisatge històric rep el nom d’Historic landuse assessment project (HLA). És un projecte que s’ha tirat endavant d’una manera conjunta entre l’Historic Scotland / Alba Aosmhor i la Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Scotland (RCAHMS). Persegueix, com en el cas anglès, un més profund coneixement de la dimensió històrica del paisatge i vol ajudar a encaminar bé les activitats de gestió. En el cas escocès, el projecte HLA es fonamenta en fer mapes amb un SIG destinats a mostrar l’origen històric dels diferents usos de la terra, en funció del període, de les formes i de les funcions. Es treballa en una escala 1:25.000. En l’HLA s’han identificat 55 tipus d’usos històrics de la terra per a tot el país d’Escòcia, agrupats en 14 categories temàtiques. També s’hi representen, per exemple, usos agrícoles que han restat fossilitzats en els paisatges actuals. En el moment actual s’ha cartografiat més del 65% del país.

D’ençà de l’any 1998, a Gal·les es fan estudis sobre el caràcter del paisatge històric en relació a cinquanta-vuit zones establertes en el Register of Landscapes of Historic Interest in Wales. Aquest projecte que s’interessa per tot el conjunt del País de Gal·les és promogut per Cadw i pel Countryside Council for Wales / Cyngor Cefn Gwlad Cymru. Darrerament també s’hi ha afegit la col·laboració de quatre consorcis dedicats a l’arqueologia gal·lesa, amb la finalitat de fer avançar el projecte i d’aprofundir els estudis que s’havien fet inicialment.

A més, també existeix un projecte promogut per Cadw destinat a l’estudi dels caràcter del paisatge històric urbà. Vol servir, així mateix, com una eina per a una gestió sostenible de les ciutats. Ha de servir de suport als programes de conservació i de regeneració dels espais urbans, ha d’ajudar a aplicar una planificació de qualitat i ha de participar en les activitats educatives.

De moment només s’ha aplicat l’HLC (Historic Landscape Characterisation) a alguns districtes de l’illa d’Irlanda: Offaly, Westmeath, Laois i també Limerick, Roscommon, Louth, Kerry i Fingal. Com en els altres països esmentats abans, s’intenta identificar la contribució dels homes pretèrits en el paisatge actual, a partir de l’anàlisi d’allò que ha arribat fins nosaltres. A hores d’ara, Oxford Archaeology (OA) amb el Consultori sobre Arqueología i Patrimoni George Lambrick han rebut l’encàrrec per part de l’Heritage Council irlandès de dur a terme una visió crítica del projecte HLC que s’inicià l’any 2009 i per tal de desenvolupar uns treball que serveixin de guia i de suport, pensant en el futur d’aquest projecte que abasta tota l’illa.

Sam Turner i Jim Crow, professors de la universitat de Newcastle i de la universitat d’Edinburgh, han volgut demostrar la possibilitat d’aplicar la metodologia del projecte Historic Landscape Characterisation (HLC) a uns paisatges de la Mediterrània oriental. Per aquest motiu han intentat d’interpretar com i quan es van crear diferents elements del paisatge en dos territoris actualment situats a Grècia i a Turquia. Fent ús d’un SIG, en aquest nou projecte s’integraren dades històriques, arqueològiques i d’altra mena per tal de reconstruir en la llarga durada, des la fi del període romà, el paisatge de les dues àrees on s’ha fet la recerca. Les àrees estudiades, d’uns 200 km2 cadascuna, foren l’illa de Naxos, a Grècia, i un territori situat a la rodalia de Silivri, a Tràcia (a l’oest d’Istambul), Turquia.

Des de l’any 2010 ha començat a treballar en el projecte PaHisCat, que persegueix cartografiar el paisatge històric de les unitats de paisatge de Catalunya fent ús d’un SIG. De moment s’està treballant en les unitats de l’Horta de Pinyana, Conca de Poblet, la Vall Cerdana i els Terraprims. Amb aquest projecte es vol reconstruir el paisatge històric dels darrers dos mil anys i mostrar com els canvis que s’han produït al llarg d’aquests segles es poden estudiar perquè encara són presents en el paisatge actual. Com en els projectes dels altres països europeus, aquest treball persegueix conèixer més bé el passat, en un país on la petja que deixaren els romans i les poblacions medievals és molt forta, i pretén fornir una eina útil i fructífera als gestors i dinamitzadors del territori.