Nota: Error al visualitzar els fitxers CSS vinculats a la pàgina donada ja que no utiliza un navegador que compleixi els requisits.

Observatori PaHisCat Udl

Inici >  El projecte PaHisCat >  Primers resultats >  El SIG (Sistema d'Informació Geogràfica)

EL PROJECTE PAHISCAT

PRIMERS RESULTATS

El SIG (Sistema d'Informació Geogràfica)

El desig de conèixer millor el territori és una constant al llarg de tota la història. La geografia, que podem considerar que és una disciplina amb més de 2.500 anys d’antiguitat, precisament persegueix l’«exploració i el descobriment» d’aquest territori. Actualment, la societat desitja saber què hi ha en un indret, quines són les seves característiques o bé quins canvis s’han esdevingut en un espai geogràfic determinat. Aquesta necessitat d’obtenir informació geogràfica és cada vegada més evident en la societat actual. És especialment necessària per als investigadors, les empreses o bé l’administració pública, que molt sovint han d’elaborar propostes per tal de dur a terme una gestió més eficient i justa del territori.

En aquest sentit, la utilització de les Tecnologies de la Informació Geogràfica ha aconseguit crear unes imatges noves respecte a la societat i la natura, noves formes de pensar i d’investigar i, cada cop més, unes aplicacions més complexes, ràpides, econòmiques i flexibles. Amb aquest augment de la demanda i de l’ús d’aquesta informació geogràfica, s’ha configurat un nou estadi en els nostres coneixements que s’ha arribat a anomenar com a “Societat de la Informació Geogràfica” (Moreno Jiménez, 2007).

Els SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) es consoliden com un instrument indispensable per superar la visió sectorial i consolidar una comprensió integral del territori mitjançant la interacció de les dimensions ambiental, cultural, econòmica, social i espacial (Conesa, 2005). Els SIG permeten la integració d’informacions territorials, fan possible de fer una anàlisi conjunta de variables de naturalesa diversa i ens porten a assolir la creació de models de gestió o de simulació. L’objectiu general dels SIG és proveir d’informació útil i servir com a sistemes de recolzament en la presa de decisions que necessitin el suport de dades espacials. Inicialment es van utilitzar d’una manera prioritària en la gestió administrativa i en la recerca en el camp de les ciències medioambentals, però, recentment, també s’ha produït la implantació molt potent dels SIG en els dominis relacionats amb la investigació de les ciències socials.

Aquest darrers decennis s’han aplicat els SIG a les recerques històriques, amb una doble finalitat: pensar en els investigadors i alhora pensar en els professors i en els que s’encarreguen de la difusió dels coneixements que tenim sobre el nostre passat. A part de guardar una localització, els SIG permeten enregistrar i recuperar moltes de les característiques de l’objecte identificat. La creació dels SIG ens fa possible definir i cartografiar polígons espacials que reflecteixen una ubicació en la terra. Per exemple permeten de dibuixar límits d’unes parcel·les territorials amb unes característiques determinades relacionades amb el govern, la demografia, l’economia, la propietat, i totes elles amb una representació gràfica variada. A més, però, també permeten d’ubicar punts (cases, esglésies, jaciments) o línies (camins, sèquies, fronts de guerra, etc.). En definitiva, el SIG representa un enriquiment tant qualitatiu com quantitatiu per a qualsevol aproximació que es faci a la nostra història (Gutmann – Arbor, 2002). Si volem veure el mapa com una eina que fa possible d’establir relacions de tota mena en relació a allò que s’hi representa, el SIG facilita quantificar distàncies, orientacions, atributs i, a més, obtenir resultats estadístics.

S’ha afirmat també que l’aplicació dels SIG a la recerca arqueològica ha estat una de les renovacions metodològiques més importants dels darrers anys (Grau, 2006). L’ús dels SIG en els treballs arqueològics es consolidà a Europa els anys noranta del segle passat amb publicacions com Interpreting Space (Allen – Green – Zubrow, 1990) o amb la monografia Archaeology and Geographical Information Systems: A European Perspective (Lock – Stancic, 1995).

El projecte PaHisCat té com a objectiu la reconstrucció cartogràfica dels paisatges que van existir en les diverses etapes del nostre passat en les diferents comarques catalanes. Es pretén poder descobrir l’època en què es va crear cadascun dels elements del paisatge, com el sistema viari (camins, carreteres, etc.), els elements hidràulics (pous, rescloses, sèquies, etc.), el poblament o els jaciments i edificis singulars. La cartografia, en aquest cas, passa a ser la “pedra angular” en un itinerari reflexiu i multidisciplinari que desenvolupen les diverses ciències bàsiques i que impulsen els òrgans de gestió que realitzen estudis, anàlisis i han de prendre decisions sobre determinats territoris (Sancho, 2001). El mapa es conforma així doncs com la principal eina per a la comprensió, el diagnòstic i la planificació del territori.

Dins del projecte PaHisCat, com a complement als mapes de les diverses unitats de paisatge, també s’elaboren reconstruccions en tres dimensions de l’evolució de determinats pobles de Catalunya en relació a diferents èpoques. La utilització de les tres dimensions ens ajuda a entendre l’evolució històrica d’aquests nuclis habitats. La utilització i la plasmació de les dades històriques en els Sistemes d’Informació Geogràfica resulta fonamental per entendre millor el passat i representa una simbiosi entre dues disciplines, la història i la geografia.

    • Allen, K.; Green, S.; Zubrow, E. (eds.) (1990): Interpreting Space: GIS and Archaeology, Londres.
    • Conesa, C. (2005): “Los Sistemas de Información Geográfica, un tema en auge para el debate: tecnología o ciencia, investigación y aprendizaje, aplicación global o integrada”. A C. Conesa García (ed.), Medio Ambiente, Recursos y Riesgos Naturales. Análisis mediante Tecnología SIG y Teledetección, p. 13-52, Grupo de Métodos Cuantitativos, SIG y Teledetección (AGE) y Dept. Geografia, Universidad de Murcia, Murcia.
    • Grau, I. (ed) (2006): La aplicación de los SIG en la arqueología del paisaje, Universidad de Alicante, Sant Vicent del Raspeig.
    • Gutmann, Myron P.; Arbor, Ann (2002): “Preface”. A Anne Nelly Knowles, Past Time, Past Place. GIS for History, ESRI Press, Redlands.
    • Lock, G.; Stantic, Z. (eds.) (1995): Archaeology and Geographical Information Systems: A European Perspective, Londres.
    • Moreno Jiménez, A. (ed.) (2007): “Sistemas y análisis de la información geográfica”, RAMA Editorial, Madrid.
    • Sancho Comíns, J. (2001): “Información geográfica como base para la toma de decisiones”. El Campo, 138: 3-22.