Història del Paisatge

Els estudis sobre els espais hidràulics han progressat molt aquests darrers decennis al conjunt dels Països Catalans. S'han fet grans progressos en el coneixement dels sistemes hidràulics a les Illes Balears, d'una manera especial gràcies als treballs de Miquel Barceló i Helena Kirchner. El coneixement sobre els sistemes de regadiu al País Valencià també han avançat molt gràcies a treballs com els d'Antoni Furió o d'Enric Guinot. Fins i tot, cal destacar les notables aportacions fetes des de la Catalunya del Nord, amb recerques com les de Sylvie Caucanas. A la resta de Catalunya, cal diferenciar els esudis d'algunes sèquies de la Catalunya Vella (com les de Manresa, Girona o Barcelona) dels estudis de les sèquies i sistemes hidràulics de la Catalunya Nova, que tenen l'origen en els segles andalusins. Aquests testimonis d'època islàmica sobretot han estat estudiats a Tortosa i a la regió de Lleida. Darrerament, Carolina Batet ha analitzat els sistemes hidràulics del riu Corb i del Farfanya.

Algunes aportacions:

De l'Almunia a la Turris: organització de l'espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII)

Els canals de Pinyana i Fontanet

Enric Vicedo (dir.)

Pagès editors, Lleida, 2006

ISBN 978-84-9779-436-7